Chers membres du Conseil d'Administration,
La prochaine réunion du Conseil d’Administration se tiendra
le Mardi 31 août à 18h, à la Maison des Associations.
Ordre du jour :
1). Déplacement à Caldes pour la Festa Major (8, 9, 10 octobre):
- Organisation de la partie culturelle et de la présentation de St Paul
- Transport, hébergement, financement
2). Le point sur la fête de St Patrick (12-13 mars)
3). Réorganisation des commissions en sous-commissions pour améliorer le fonctionnement du comité
4). Dernier point avant le Forum des Associations (4 septembre)
5). Divers
Comptant sur votre indispensable présence, nous vous adressons nos amicales salutations.
LA POR DE FRANÇA I L´OMBRA DE FERRAN ADRIÀ
Naurlament, al cuina dels xefs d’ élit no és per a la gent en general; però el seus avenços ens benfficien a tots, encara que no en siguem clients iquemolts- entre els que m’ hi compto., per aal dia a dia, preferim al cuina de tota la vida, la nostra “vella cuina familiar”-
Recentment he estat convidat a pronunciar una conferència a Dax (en occità Dacs), la famosa ciutat balneària que completa el triangle d’ or de la gastronomia, amb Sant Sebastià/ Donosti i Biarritz, dins el marc de al Festa d’ Europa i Europa dels sabors. La conferència va despertar una espectació inusitada, i comptava amb al presència d´alguns dels famosos xefs de la zona, productor d’ armagnac (armanahc) ) i de granscrus de Bordeus, etc.
Haig de dir que, d’ antuvi, tenia l´audiència guanyada, ja que en al meva condició de català o, si més no, de català informat i coneixedor de la cultura occitana- connecatva amb el sentiment gascó cada cop més creixent. Així com a fet insòlit a França se’m varen presentar persones que parlaven occità- llengua que conec força bé-. I, fins i to, vaig assitir a un dels fets més insòlits de al meva vida. Durant la recepció- amb un magnífic bufet jo diria que d’ inspiració adrianesca , per al presentació, però de cuina del territori, pel que feia als ingredients i plats- un dels temes de la meva conferència-, la gent, de forma espontània va a començar a cantar l´emotiu homne popular occità “Se cante”.c os que em va fer fruir de l’ acte perque, com saben els meus amics, el seu de memòria i sempre que estem en un festa amb vins o gin tònics no deixo de cantar-lo!. “Se cante, que recanti/cante pas per jo/ cante perma mia que es al luenh de jo”: (si canto i recanto no canto pas per mi, canto per la meva amiga que és lluny d’ aquí).
Els gascons tenen grans productes i una gran cuina, que ara malda per desfrancesitzar-se. Per això de fa anys que segueixen els passos de al cuina basca- Juan Mari Arzak, precisament, que estava invitat a la conferència, al final, a causa de l´anul.lació dels vols d’ avions, no va poder assitir-hi Però ara, via Ferran Adrià, s’ ha convertit també ena admiradors de al cuina catalana; per això podríem dir que jo tenia el terreny adobat...ja ningú mitjanament informat gosava malparlar del meu discurs “xovinsita”, reivindicar de al primera cuina de’ Europa, a l´Edat Mitjana, i de la seva continuïtat, de Mestre Robert a Ferran Adrià. Hi vaig defensar que tots els models culinaris sumen, des de la cuina mol.lecular de Ferran Adrià a la que e jo sempre he defensat amb més braó, la del territori i els seus productes, connectada amb el moviment fast food i el k 0 (productes de l´entorn).
França té moltes pors: entre elles la del francès de color, o simplement moreno, amb accent àrab o de raval i que mai ha estat acceptat. Com mai han estat acceptats els pobles del seu territori- però aquests, sotmesos al terror de no poder ascendir socialment si eren el que són, ja no són cap problema: els catalans, els bascos, els occitans, els corsos, els bretons, els alsacians, els flamencs...ara només són un “accent” dins la República, i les seves cuines subsumides, sense cap mena de respecte, dintre del que se’n diu “cuina francesa”- autoconsidera l´única cuina digna d’a quest nom, la millor del món, la referència-. I, no obstant, alguna cosa es mou....cada cop fa menys por de dir que ho practica cuina gascona, provençal, llenguadociana... Com vaig dir a la serrada- cosa que va provocar uns aplaudiments fortíssims- un poble, si ha perdut la clau de la seva llibertat, que és la llengua, com a mínim no ha de diexar perdre la clau de la cuina que l´identifica.
Però alguns grans valors que què descansava la cuina francesa- una cuina nòrdica basada en al mantega i la crema de llet, en l’ excessiu protagonisme de la transformació dels aliments i de les salses i fons, ni que fos passada per
Dit això, i reconeixent els demèrits i també els grans mèrits de la cuina francesa, que sóc el primer a reconèixer , i amb molt de fervor- que ha estat, per definició, la cuina professional occidental-, tampoc no hem de caure en el costat contrari: en la veneració beneita i acrítica d’ una suposada cuina mediterrània de targeta postal: a l´estil , per exemple, de la que ofereixen molts restaurants, mostres i promocions turístiques que s’ enganxen a aquest eslògan d`exit per no parlar de cuina catalana o de cuina de l´arc mediterrani, o , si voleu, dels Països Catalans. I, encara pitjor: ni ha que parlen de “dieta mediterrània”, un autèntica “mite biomèdic” que ratlla el risible i l´estafa:
Justament quan vaig criticar la noció de “dieta mediterrània- que vaig qualificr de “dieta idiota”, per a continuació “traduir-ho” al francès dient que la “dieta” o “régime crétois” el nom que se li dona a França) era una dieta “cretina”, va provocar fortes riallades seguides d’ aplaudiments. Cal ser rigor´so, però no pas avorrir el públic!. Molt més amb el meu imperfecte francès. La veritat és que, tots plegats ens ho vàrem passar molt bé, amb un acolliment fantàstic i l´eclosió d’amistats (premsa, àpats als restaurants...) del qual els catalans –tan adustos i a vegades envejosos, i fins mesquins,- n´hauríem d’ aprendre.
Dacs (occità), Dax (francès) i Saint Paul lès Dax, la part balneària (un gran complex balneari, famós i molt concorregut, famós per la seva gastronomia, d’aigues minerals, grans hotels, etc.). Departament de les Landes (en occità Lanas), Oficialment Sudouest de la France, Gascunya, Occitània. Entre Bordeus, Biarritz, Baiona i Sant Sebastià. Terra a mig camí entre l’ Occitània gascona , l´Iparrlade (Euskadi Nord) i el País Basc del sud.
Pour Fabrega, la cuisine moléculaire de Ferran Adria n'est qu'un héritage de la tradition catalane du XVe siècle. Qui mieux que ce Barcelonais pur jus, bien que né à Vilavenut, pouvait finalement parler de « l'influence de la cuisine catalane en Europe », le thème de la conférence (1) organisée en clôture de la fête de l'Europe de Saint-Paul-lès-Dax ? Tandis que beaucoup s'extasient encore des vertus de la gastronomie française, lui revendique haut et fort la catalanité des meilleures tables européennes du moment. « C'est un peu absurde de faire des classements mais les faits sont là. Les plus grands chefs actuels - Ferran Adria, Santi Santamaria et bien d'autres - sont catalans et ils sont reconnus unanimement par la critique. »
Et pour Fabrega, cela ne date pas d'hier : « Au Moyen Âge, la Catalogne a été la première à produire des livres de cuisine diffusés dans toute l'Europe. Le Mestre Robert est ensuite devenu cuisinier royal aux ordres de la cour de Naples. Au XVe siècle, les Borja ont ensuite diffusé cette cuisine en France. »
Une « cuisine royale devenue populaire » qui trouve aujourd'hui ses marques dans la cuisine moléculaire de Ferran Adria. « En mélangeant les saveurs dans sa cuisine que je qualifierai de techno-émotionnelle, Adria offre un apport révolutionnaire par rapport à la perception que l'on peut avoir des produits. Mais ces recettes ne sont finalement pas plus raffinées que celles du Moyen Âge. » Malgré tout, le critique reste un fervent admirateur du chef d'El Bulli. « On aime ou on n'aime pas. Mais pour moi, Adria est au moins le cuisinier de la décennie. »
Lui préfère aborder la cuisine comme un art et non comme une source de conflit. « Dans les civilisations orientales, la Chine et le Japon, la cuisine a toujours été élevée au rang des beaux-arts. »
Et de l'art à la défense du patrimoine, il n'y a qu'une bouchée que le critique gastronomique n'hésite pas à engouffrer. « La cuisine fait partie du patrimoine de l'Humanité et nous nous devons de la conserver », s'emporte-t-il, en prenant l'exemple de la Turquie. « L'impérialisme culinaire a mondialisé le McDonald's alors que le kebab est un plat fabuleux. »
Adepte du mouvement « slow food », Fabrega affirme que l'on peut toujours manger « bon et pas cher ». Mais pour cela, encore faut-il appliquer une recette simple. « Il faut respecter la saison des produits et ne pas réclamer des tomates en hiver. »
(1) Conférence à la Grange de Christus, dimanche, à 10 h 30, avec Jacques Ballarin, de « Sud Ouest » et des chefs de la région.
Benjamin Ferret
Salle Félix Arnaudin, 20h30
